Tens feina, persones al teu voltant que t'estimen, una vida que, vista des de fora, és molt bona. I precisament per això costa tant parlar d'això: ¿com expliques que alguna cosa no encaixa si tot va bé?
No tens nom per al que sents. No és tristesa exactament, no és estrès, és més aviat una mena de soroll de fons que no se'n va. Una sensació d'estar fent els moviments correctes sense saber molt bé per a què.
Nota important: Aquest article parla d'un malestar existencial en persones que es desenvolupa amb normalitat en el seu dia a dia. Si el que sents t'impedeix portar la teva vida, o va acompanyat de tristesa molt profunda o pensaments de fer-se mal, el que necessites és suport psicològic professional, no coaching.
Per què passa això
Perquè vas construir una vida seguint el guió correcte. Vas estudiar el que tocava, vas aconseguir la feina que tocava, vas anar fent el que s'esperava. I en algun moment, sense que ningú t'avisés, et vas adonar que aquell guió no era teu.
Això no significa que hagis fet malament les coses. Significa que mai no et vas aturar a preguntar-te què volies tu, de veritat, al marge del que se suposa que cal voler.
Quan portes anys fent el correcte sense preguntar-te si és el teu, arriba un moment en què la vida intenta corregir el rumb.
Les senyals més comunes
No sempre es sent com un gran buit, de vegades és més subtil. Aquestes són les que més escolto:
- Acabes el dia sense saber molt bé per a què ha servit
- Fas les coses bé però sense ganes reals
- Sents que estàs vivint en pilot automàtic
- Alguna cosa et diu que podria haver-hi alguna cosa més, però no saps què
- Et costa respondre a la pregunta "¿què vols?"
- Tens tot en ordre i tot i així no et sents del tot bé
Si et reconèixes en diverses d'aquestes, no és que hi hagi res de dolent en tu, simplement estàs desorientat/da. I això té solució.
El que no és
Abans de continuar, val la pena aclarir el que aquesta sensació normalment no és.
No és depressió (tot i que pot coexistir-hi). La depressió afecta la capacitat de seguir endavant, de sentir plaer en general. El que descric aquí és més específic: funcionar bé cap a fora però amb falta de direcció interior.
No és ingratitud. Sentir que falta alguna cosa no significa que no valoris el que tens. Les dues coses poden ser veritat alhora.
No és una crisi de la meitat de la vida. Els passa a persones de rangs d'edat molt diferents, dels 20 als 70. No té a veure amb l'edat. Té a veure amb el moment en què t'atures a mirar cap a dins.
Què hi ha darrere d'aquesta sensació
En gairebé tots els casos que acompanyo, hi ha una mateixa arrel: no saber què t'importa realment. No en abstracte, no de manera filosòfica. De forma concreta i personal: quin tipus de vida vols tenir, què vols construir, quina mena de persona vols ser.
Això no s'aprèn a l'escola ni sol parlar-se a casa. Com que ningú no t'ensenya a preguntar-t'ho, arribes a una certa edat amb una vida construïda que és correcta però que no acabes de sentir-te teva.
Per on es comença a sortir
Reconèixer que la sensació és vàlida, no ignorar-la ni convèncer-te que "no tens motius per a queixar-te". El malestar et dóna informació sobre la teva situació, no és una queixa.
Separar el soroll del senyal. No tot el que sents en un mal dia és profund, però si hi ha alguna cosa que persisteix mereix la teva atenció.
Fer-te les preguntes que no t'has fet. No "¿què hauria de voler?" sinó "¿què vull jo?". És una pregunta difícil perquè costa trobar la resposta i a més t'obliga a responsabilitzar-te del après.
Tenir un espai per fer-ho. Sense judicis, sense presses, sense que ningú et digui el que has de sentir o fer. Això és exactament el que el coaching pot oferir.
Jo vaig passar diversos anys amb aquesta sensació abans d'entendre què era. Quan finalment me la vaig prendre seriosament i vaig treballar-hi, va canviar tot: no les circumstàncies de la meva vida, sinó la relació que tenia amb ella.
Preguntes freqüents
És normal sentir que la teva vida no té sentit tot i que tot vagi bé?
Sí, és més comú del que sembla. Viure una vida correcta sobre el paper no garanteix sensació de sentit. El sentit ve de viure d'acord amb el que realment t'importa, i això requereix conèixer-se i triar conscientment.
Quan aquesta sensació necessita atenció psicològica?
Quan va acompanyada d'incapacitat per funcionar en el dia a dia, tristesa persistent profunda o pensaments de fer-se mal. En aquest cas, l'indicat és consultar amb un professional de salut mental. El coaching és per a persones que funcionen bé però busquen més claredat i direcció.
Quina diferència hi ha entre sentit i felicitat?
La felicitat és un estat emocional, variable i passatger. El sentit és alguna cosa més estable: la sensació que el que fas i com vius està alineat amb el que t'importa. Pots trobar sentit en moments difícils i pots no trobar-lo en moments còmodes. Per això, tenir-ho tot bé no garanteix tenir sentit.
Et reconèixes en això?
Parlem 30 minuts. Sense compromís. Et comento com treballo i veiem junts si té sentit per a tu.
Conversa gratuïta