Sobre mi
Hola,
Sóc Borja Arañó, sóc una persona bondadosa.
Em defineixo així perquè a la meva vida vull compartir el meu afecte i estima amb totes les persones que m'envolten.
Què faig?
Faig de coach per acompanyar altres persones a aconseguir més claredat en el seu objectiu de vida i en com avançar pel camí que hi porta. Professionals que un dia s'adonen que, tot i tenir-ho tot, senten que alguna cosa no està al seu lloc.
Per fer-ho de la millor manera possible, em vaig certificar com a Coach a l'escola Innerkey, un centre avalat per la ICF (International Coaching Federation), l'organització mundial de referència en el sector del coaching.
Què he fet?
Em vaig llicenciar en Periodisme per la Universitat Ramon Llull el 2009 i després vaig fer un Executive MBA a l'IESE el 2018.
A nivell laboral, he estat gairebé 15 anys en empreses del món digital en diferents sectors: marketplace, banca, e-commerce, educació i sanitat.
Durant aquests anys vaig liderar la creació i el desenvolupament de productes digitals com a Product Manager, vaig acompanyar altres responsables de producte com a Head of Product Managers i vaig tenir la sort de veure en primera persona el dia a dia dels directius de startups d'èxit.
Alguna cosa més sobre mi i la meva transformació
Com li passa a molta gent, vaig estudiar una carrera perquè era el "millor per a mi". Em vaig posar a treballar després, perquè era el pas lògic ja que volia guanyar diners i ser independent. Van passar els anys i cada vegada volia una feina amb més responsabilitat perquè "necessitava" nous reptes i volia guanyar més diners.
Durant aquell temps, tenia una sensació estranya que intentava no veure. Una manca de ganes i de motivació que tapava fent-me creure que:
"Necessites una altra empresa que tingui un impacte social"
"Necessites més responsabilitat"
"Amb més sou, et relaxaràs i tindràs menys preocupacions"
"Necessites una altra empresa on tinguis més impacte en les decisions"
Malgrat molts canvis, ascensos, descensos… Res callava aquella sensació, així que vaig pensar que hi havia alguna cosa malament en mi.
Tenia tot el que necessitava, no me'n podia queixar!
Tot i això vaig seguir buscant. Se'm donava bé escoltar la gent, donar-los suport i ajudar-los a trobar solucions. Així que vaig pensar que potser per allà trobaria alguna cosa.
Feia anys que havia fet un procés de coaching i m'havia agradat. Després de comentar-ho amb diverses persones de confiança, em vaig decidir a formar-me com a coach i així va ser. Nada més començar les classes, em vaig adonar que havia trobat alguna cosa especial.
Era a més un estil diferent del que coneixia. Em van ensenyar a aprofundir per aconseguir arribar a l'arrel del problema. Jo mateix vaig fer un viatge de creixement personal molt intens durant el curs.
El viatge
Van ser tres dies, de dissabte a dilluns. Les classes les feia presencials els caps de setmana en una zona cèntrica de Barcelona.
Dissabte
El bloqueig
Vaig començar el dia molt content perquè tenia moltes ganes d'anar a classe. Tocava parlar del propòsit i era un tema que m'interessava molt. Tot anava bé fins que el professor ens va demanar respondre de forma individual preguntes sobre el nostre propòsit:
Què t'agradaria aportar a aquest món? Quin llegat vols deixar quan te'n vagis? Què vols que destaquin de tu els teus fills? A quin propòsit val la pena dedicar la teva vida? Per a què vols perseguir aquest propòsit? Quant omple de sentit la teva vida?
No vaig ser capaç de respondre ni una sola pregunta, estava completament en blanc. En aquell moment em vaig adonar que no sabia quin era el meu propòsit de vida.
Em va envair una sensació de ràbia. Com podia ser que no sabés el meu propòsit? Portava anys buscant una feina alineada amb el meu propòsit! Va acabar el dia de classe i me'n vaig anar caminant per aclarir-me les idees, però ningú em va treure el cabreig, que després es va transformar en una tristesa profunda.
Diumenge
La fractura
Les meves emocions de camí a classe contrastaven profundament amb les que vaig començar el dia anterior. La felicitat d'iniciar un cap de setmana de classe s'havia transformat en ràbia i tristesa per desconèixer el meu propòsit.
A mig matí ens van ensenyar una eina de coaching perquè un client amb una meta clara aconsegueixi claredat sobre el camí i els obstacles que trobarà. Com podia jo practicar-la si no tenia ni idea de quina era la meva meta?
Vaig decidir que la meva meta seria conèixer quin era el meu propòsit de vida. Si no tenia un objectiu, el meu objectiu seria trobar l'objectiu. I vaig decidir deixar-me portar per l'eina, sense restriccions, a veure què passava.
El que va passar és que les paraules, que pensava que no trobaria, van anar sortint de la meva boca. Les emocions em van superar i no vaig poder evitar plorar durant gran part de la pràctica. Va ser una experiència increïble en la qual vaig aprendre dues coses que m'acompanyaran la resta de la meva vida:
Tot i això, no entenia res. Què volia dir això? Quina bestiesa de propòsit era aquell? No encaixava amb res del que havia pensat fins aleshores. El meu enfado i la meva tristesa van anar a més.
Dilluns
La claredat
Aquell dia tenia festa perquè se m'havia quedat penjat un dia de vacances de l'any anterior.
Em vaig despertar amb el cap com un bombo, res tenia sentit. Així que em vaig posar les bambes i me'n vaig anar a caminar per la muntanya. Vaig trobar un lloc enmig del bosc que em donava privacitat i tranquil·litat. Em vaig asseure damunt d'un tronc caigut, vaig creuar les cames i em vaig posar a meditar.
A poc a poc em vaig anar calmant i, sense saber gaire bé com, les coses van començar a encaixar. Necessitava digerir el que havia passat el dia anterior i en aquell moment va passar. Vaig entendre la rellevància que tenia el propòsit que havia trobat, vaig veure que s'alineava al 100% amb mi mateix i vaig començar a endevinar les conseqüències que tenia això a la meva vida.
En aquell instant em va envair una sensació de pau que no havia sentit mai. Van ser uns minuts meravellosos que van canviar per sempre la meva vida. El dilluns al migdia era una persona diferent de la que va anar contenta a classe el dissabte anterior.
El meu propòsit de vida:
"Compartir el meu amor i estima amb les persones del meu entorn. Només ho aconseguiré si confio en mi."
Sobre tu
T'invito a deixar-te portar per aquella veu que et diu que alguna cosa no quadra. T'embarcaràs en un viatge meravellós que canviarà la teva perspectiva i la forma en què et veus.
Reconèixes aquesta sensació?
La primera conversa és online, gratuïta i sense compromís.